diumenge, 20 de setembre de 2009

Matagalls - Montserrat. 19-20 sept 2009

Aquest cap de setmana he fet la Matagalls.

Tot va començar dissabte, quan mon pare em va recollir amb cotxe i junt amb la Feli, el Manolo i la Teresa vam fer cap a Coll Formic.
Vam arribar al Coll cap a quarts de tres de la tarda i es va tractar de matar el temps fins l'hora de la sortida. Vam fer petar la xerrada, vaig saludar companys i amics que també la feien, etc...

Cap a dos quarts de sis em vaig acomiadar del Manolo, la Feli i la Teresa. A partir de aleshores ells anirien per una banda i jo per l'altre. Ells van sortir abans (no sé a quina hora) i jo a les 18:27. Poqueta estona després els passava pel pla de la calma.

La baixada fins a Aiguafreda (km 16.1) la vaig fer força fort, arribant a baix amb tant sols 1h30'. Duia un bon ritme per intentar l'objectiu de baixar de les 12h.

Dalt dels singles de Bertí, em trobo el Francesc, un conegut del centre excursionista i també una persona que em para: Un amic d'en Manel Garcia, el meu company de batalles viatgeres. Menjo una mica i prossegueixo la ruta.

Amb una miqueta més de 3h'30'' em plantava al segon avituallament. Anava un pèl més lent del que havia previst però la memòria m'havia fallat. No me'n recordava d'un tram força dur que hi havia després dels cincles de Bertí.

Abans de mitja nit ja era a St Llorenç Savall. Pel camí havia perdut el tap de la Camelback i per tant estava anant sense aigua... Per sort, a l'avituallament, una de les begudes que donaven era Aquarius i vaig aprofitar per demanar una botella ja buida. Hauria estat dur d'altre manera, per davant tenia 13km sense cap punt d'aigua.

Vaig sortir de St Llorenç que gairebé era mitja nit. I una mica desencoratjat. El ritme que duia era per estar al voltant de les 10h30' - 11h teòriques si doblava tmeps la segona meitat. Però em conec la Mm. Sé que la segona part, amb la Mola, la pujada a Motserrat i els cansament, és més dura. No tenia gens clar que tingués marge suficient per baixar de les 12h. Però s'havia de continuar lluitat, quedaven encara 38km. Podia pasar de tot.

La pujada a la Mola s'iniciava molt més tard del que pensava,i això vol dir que vaig fer més trams corrents dels quee creia recordar que es podia fer. Continuava esgarrapant minuts al rellotge. Vaig arribar als mítics donuts amb poc més de 4 hores de marxa per davant si volia baixar de les 12h. Justet, justet. Pel camí havia evitat perdre'm per punts on l'any passat vaig perdre molt de temps. Quedaven 25km fins dalt, aprox. S'havia de continuar lluitant. L'objectiu següent el darrer avituallament a Vacarises, si hi arribava amb 2h30' tindria prou marge, per sota seria difícil però es podria intentar.

Arribo a Vacarises que em queden dues hores. Just, just, just. En teoria són només 12.1km però ja ens coneixem els darrers des de Monistrol. Aquí les matemàtiques no són lineals. Per sort el tram de Vacrises a Monistrol es fa principalment per carretera i urbanitzacions i és majoritariament planer. Tot i la fatiga, ho faig corrent. No hi ha altre alternativa si es vol guanyar temps. Arribo al 9è control de pas que queden 6km i i tinc 1h30' per davant. Des de Vacarises he vingut a entre 6 i 7 min/km, tenint en compte la tunda acumulada no em queixo. 1h30 per les 12h ... Torno a començar-me a creure que potser si que ho faré.

Faig la baixada a Monistrol que és dureta per trialera i creuo el poble corrent. Algun crit d'ànims de gent que espera familiars i amics. Enfilo la pujada a Montserrat i arribo al control 10 amb 52' per endevant. Queden 3.1km. apreto les dents i començo a pujar, els trams que planeja el faig corrent, començo a creure que potser si que ho faré. Arribo al tram de les canalitzacions d'aigua, els graons de ciment que hi ha se'm fan duríssims i a mitja pujada em sento tocat i paro a beure'm els darrers glops de beguda isotònica que em queda. Em refaig una mica i de cop me n'adono que ja surto al camí del monestir. Es veuen les llums de dalt. Consulto el rellotge i tinc gairebé un quart d'hora. Ara ho començo a veure més clar... Continuo treient forces d'on no en queden i apreto amunt, paso pel costat de l'estació del cremallera i abans d'enfilar les escales, gent ànonima des de dalt em dóna ànims. Com reconforta!!! Soc a dalt, creuo el carrer i enfilo les escales a la plaça del monestir. Ja em sé sub-12h. Pujo les escales i un cop a dalt em trobo una catifa roja per fer els darrers metres. Arribo a la taula del control final. El rellotge oficial marca que són les 6:18 del matí. Em llegeixen el codi de barres de la tarjeta de ruta. Felicitats,11h53' més concretament 11h53'57'' em diu el noi de l'organització. Ja està. Una obsessió menys.

4 comentaris:

Inés ha dit...

Ets una fera Xavi! Enhorabona!

Unknown ha dit...

Deunidó quin tute. Felicitats!

Anònim ha dit...

Soc l´Enric, el nou vingut al Serra Marina, Xavi ets una autentica máquina, i cada que et posas u demostras.
Felicitats a tots els que vau partcipar.

xtarafa ha dit...

Gràcies per les felicitacions !