diumenge, 15 de setembre de 2013

Quan 85,5km són suficients

Aquest era el cap de setmana indicat. Al calendari, hi tenia marcades dues proves. Matagalls - Montserrat i Cursa de la Mercè. I l'objectiu, intentar fer les dues.

Hora de sortida de la Mm, 16:33, hora prevista d'arrribada al monestir, entre 4:00 i 5:30 de la matinada del diumenge. Hora de sortida de la cursa de la Mercè, 9:30 a Maria Cristina, BCN.

El primer repte que es presentava era el logístic. Quina ànima caritativa (i masoca) em recolliria a una hora tant intenpestiva a Montserrat? El bon amic Xavi Escofet es va oferir a recollir-me. Suposo que haver estat forner l'ajuda a matinar. Aprofitant que sa germana viu a bcn i que era for el cap de setmana, utilitzaríem casa seva de camp base en les hores prèvies a la Mercè.

Així divendres vaig anar a recollir els dorsals i els vaig deixar a casa la Núria, la seva germana, junt amb una muda de recanvi per mi.

Primer repte superat. Quedava el segon. Com pujar a coll formic. El que creia que seria fàcil a ser el més complicat. Més d'un amic amb el "em puteja però si no trobes ningú...", tammateix Facebook te sorpreses, i en Jordi Maimí, des d'Areny de Munt em respon que hi va. L'excusa perfecte per fer petar la xerrada amb un ex-company d'universitat a qui fa temps que no veig.

I així és com als voltants de les 16:00 arribem a Coll Formic, amb molts dubtes. Els darrers dies m'han perseguit certes molèsties a l'ambductor dret. Serà forçar massa? Compensaré? No m'estic passat? Sigui com sigui  poc després, a les 16:33, surto. La baixada a Aiguafreda (km17) la faig Kamikaze, m'hi planto amb 1h25'.
 El següent objectiu, Sant Llorenç Savall (Km 46,5), tot i que tecnicament està passat la meixat de la prova, és la meitat mental. Si es continua , s'acaba. La gran majoria que peten ho deixen aquí. Hi arribo amb 5h30' després d'haver perdut més de 10' seguint un paio que es salta un trencall. Aquests petits errors es paguen.

Reavituallat, seguimos para bingo, següent objectiu, els Donuts (km 61'5). Els donuts és el mític tercer avituallament de la Matagalls, en una urbanització de Matadepera. Em sembla que no cal comentar quin és el producte estrella que s'hi ofereix. Pot semblar estrany prendre's uns donuts a mitja nit, però cal pensar que molts i passen a primera hora del matí, esmorzar perfecte. Hi arribo amb 8h i després d'haver perdut gairebé 10 minuts al control 7 ja que la pistola lectora del codi de barres no els hi funcionava. Tanmateix 4h per 24km no està mal. Encara es pot intentar baixar de les 12h.

Toca encarar la recta final, propera destinació, Vacarises. I arriba la debacle. el C8 el paso a bon ritme vaig a un promig de gairebé 8km/h però no me'n recordava com de tèncic que és el darrer tram abans Vacarises. Arribo a l'avituallament (km 74,2)  m'avituallo i continuo.Veig les 12 que s'escapen i aixeco el peu de l'accelerador. Continuo trotant però no tant.  A l'estació de Vacarisses m'avança en Saber, de Teià, sabia que te atraparia, em comenta, i em passa com una exhalació. Ha sortit una hora més tard que jo. Poc després el torno a atrapar. S'han liat en una urbanització i han arrosegat a tots els que els seguíem. 10 minuts més perduts. Arribo al C9 (7km9,6) amb 11h15', paro i truco al Xavi. Ja pots sortir, en 1h30' soc dalt. Queden només 6km però quins 6 !!! La baixada a Monistrol és tècnica i les cames i genolls ja no estan per saltets. I després , l'estocada final. Pujar a Montserrat pel camí de les aigües. Arribo al C10 entre els crits del jovent que el gestiona: ets un crack, ets un heroi, això ja ho tens ! I si, ho tinc. El crono marca 12h. De les 13h baixo segur. Enfilo amunt. Recordo la darrera Mm que vaig fer fa 4  anys, quan vaig acabar en 11h53'. Què fa el coco! aleshores, lluitant contra el crono, vaig córrer cada pla del recorregut, avui ho pujo tot a peu. El tram de les escales el recordava més llarg. 6 min, i punto. Duc 12h34' quan m'incorporo al camí de la Santa cova, onze minuts més tard soc a la plaça del monestir. 12h45'  i una altra Matagalls al cove.

M'abraço amb el Xavi, m'avituallo, comentem la jugada i xino-xano anem cap al cotxe. El cos es refreda, em sento cascat. Airribem a BCN i em començo a plantejar seriosament si faig Mercè o no. Desisteixo. Em sento molt maxacat muscularment i em fa por no trencar-me. La grissor dels núvols i els llamps que es veuen a la llunyania no ajuden a que em decideixi. Matem el que queda de matinada repassant la situació política amb el Xavi, sempre és un plaer xerrar amb ell. A dos quarts de nou, ell tira cap a la cursa, jo , cap a casa.

85,5km ha estat suficients.

Participació 15 de Setembre del 2013