dimecres, 11 de desembre de 2013

dimarts, 3 de desembre de 2013

Entrenant d'amagat.

Ara que està apunt de sortir al carrer si no ho ha fet ja el proper número de la revista Alella, us deixem l'article del SMA al número dels mesos Octubre- Novembre.
Entrenar d'amagat. Aquesta és la única explicació plausible pels bons resultats de tornada d'estiu
dels atletes del Serra Marina Alella. Està clar que molts d'ells no han fet vacances, atlèticament parlant, i han tornat en un bon estat de forma. No importa si les proves han estat curtes o llargues,
asfalt o muntanya, el bon paper s'ha realitzat en totes.

Destacar primerament l'estat de forma de Màbel Vila que va acabar en cinquena posició femenina la Burriac Attack, una de les proves més exigents del calendari de muntanya, i una setmana després pujava al tercer esglaó del podi a la I Cursa de Muntanya de Teià. I en proves de muntanya, no va ser gens menyspreable les 12h45' emprades per Xavi Tarafa en acabar la mítica Matagalls – Montserrat sobre una distància de 85'5km i 5900m de desnivell acumulat, sortint de Coll Formic a les 16:33 i arribant al Monestir de Montserrat la matinada següent.

El mateix Xavi Tarafa s'havia acostat als 40' (40'25'') en 10km d'asfalt a la Cursa Ronda 43 l'Onze
de Setembre a Mataró. En la mateixa cursa, Jordi Simeon va mostrar un excepcional estat de forma a l'acabar en 38'20''. Però no ha estat l'únic a trencar la barrera dels 40' en el retorn de vacances. En Javi Palomo i l'Edgar Olivares també van córrer per sota de 4 minuts al quilòmetre en la cursa de la Mercè, acabant en 39'36'' i 39'48'' respectivament.

Per la seva banda, en David Torrent va cremant etapes en la seva preparació per la marató de Nova 
York, acabant la mitja marató de Sant Cugat en 1h40'29'.

De seguir així, la temporada apunta maneres. A veure quines marques ens depararà la temporada.

dilluns, 2 de desembre de 2013

Assamblea i sopar Anual


Aquest divendres el Serra Marina Alella va cel·lebrar la seva assamblea anual acompanyada d'un suculent sopar. En el transcurs del sopar es va fer entrega de trofeigs als atletes assistents així com un sorteig de material del club i de dos parells de bambes cedides per Rios Running de Mataró. L'afluència va ser magnífica, havent-hi 43 socis i acompanyants al sopar, incloent l'alcalde Andreu Francisco i el regidor d'esports Marc Almendro Campillo als qui agraïm la seva prescència. Des del club estem orgullosos que la passió pel nostre esport uneixi en un sol sopar gent que no arriba a la vintena i gent que passa la seixantena tots units per una passió pel córrer i l'atletisme.

Fins al proper sopar.... i dimarts, a baixar quilos a pistes !


Aquí en teniu algunes fotos:































Participació el 01 de Desembre del 2013


diumenge, 15 de setembre de 2013

Quan 85,5km són suficients

Aquest era el cap de setmana indicat. Al calendari, hi tenia marcades dues proves. Matagalls - Montserrat i Cursa de la Mercè. I l'objectiu, intentar fer les dues.

Hora de sortida de la Mm, 16:33, hora prevista d'arrribada al monestir, entre 4:00 i 5:30 de la matinada del diumenge. Hora de sortida de la cursa de la Mercè, 9:30 a Maria Cristina, BCN.

El primer repte que es presentava era el logístic. Quina ànima caritativa (i masoca) em recolliria a una hora tant intenpestiva a Montserrat? El bon amic Xavi Escofet es va oferir a recollir-me. Suposo que haver estat forner l'ajuda a matinar. Aprofitant que sa germana viu a bcn i que era for el cap de setmana, utilitzaríem casa seva de camp base en les hores prèvies a la Mercè.

Així divendres vaig anar a recollir els dorsals i els vaig deixar a casa la Núria, la seva germana, junt amb una muda de recanvi per mi.

Primer repte superat. Quedava el segon. Com pujar a coll formic. El que creia que seria fàcil a ser el més complicat. Més d'un amic amb el "em puteja però si no trobes ningú...", tammateix Facebook te sorpreses, i en Jordi Maimí, des d'Areny de Munt em respon que hi va. L'excusa perfecte per fer petar la xerrada amb un ex-company d'universitat a qui fa temps que no veig.

I així és com als voltants de les 16:00 arribem a Coll Formic, amb molts dubtes. Els darrers dies m'han perseguit certes molèsties a l'ambductor dret. Serà forçar massa? Compensaré? No m'estic passat? Sigui com sigui  poc després, a les 16:33, surto. La baixada a Aiguafreda (km17) la faig Kamikaze, m'hi planto amb 1h25'.
 El següent objectiu, Sant Llorenç Savall (Km 46,5), tot i que tecnicament està passat la meixat de la prova, és la meitat mental. Si es continua , s'acaba. La gran majoria que peten ho deixen aquí. Hi arribo amb 5h30' després d'haver perdut més de 10' seguint un paio que es salta un trencall. Aquests petits errors es paguen.

Reavituallat, seguimos para bingo, següent objectiu, els Donuts (km 61'5). Els donuts és el mític tercer avituallament de la Matagalls, en una urbanització de Matadepera. Em sembla que no cal comentar quin és el producte estrella que s'hi ofereix. Pot semblar estrany prendre's uns donuts a mitja nit, però cal pensar que molts i passen a primera hora del matí, esmorzar perfecte. Hi arribo amb 8h i després d'haver perdut gairebé 10 minuts al control 7 ja que la pistola lectora del codi de barres no els hi funcionava. Tanmateix 4h per 24km no està mal. Encara es pot intentar baixar de les 12h.

Toca encarar la recta final, propera destinació, Vacarises. I arriba la debacle. el C8 el paso a bon ritme vaig a un promig de gairebé 8km/h però no me'n recordava com de tèncic que és el darrer tram abans Vacarises. Arribo a l'avituallament (km 74,2)  m'avituallo i continuo.Veig les 12 que s'escapen i aixeco el peu de l'accelerador. Continuo trotant però no tant.  A l'estació de Vacarisses m'avança en Saber, de Teià, sabia que te atraparia, em comenta, i em passa com una exhalació. Ha sortit una hora més tard que jo. Poc després el torno a atrapar. S'han liat en una urbanització i han arrosegat a tots els que els seguíem. 10 minuts més perduts. Arribo al C9 (7km9,6) amb 11h15', paro i truco al Xavi. Ja pots sortir, en 1h30' soc dalt. Queden només 6km però quins 6 !!! La baixada a Monistrol és tècnica i les cames i genolls ja no estan per saltets. I després , l'estocada final. Pujar a Montserrat pel camí de les aigües. Arribo al C10 entre els crits del jovent que el gestiona: ets un crack, ets un heroi, això ja ho tens ! I si, ho tinc. El crono marca 12h. De les 13h baixo segur. Enfilo amunt. Recordo la darrera Mm que vaig fer fa 4  anys, quan vaig acabar en 11h53'. Què fa el coco! aleshores, lluitant contra el crono, vaig córrer cada pla del recorregut, avui ho pujo tot a peu. El tram de les escales el recordava més llarg. 6 min, i punto. Duc 12h34' quan m'incorporo al camí de la Santa cova, onze minuts més tard soc a la plaça del monestir. 12h45'  i una altra Matagalls al cove.

M'abraço amb el Xavi, m'avituallo, comentem la jugada i xino-xano anem cap al cotxe. El cos es refreda, em sento cascat. Airribem a BCN i em començo a plantejar seriosament si faig Mercè o no. Desisteixo. Em sento molt maxacat muscularment i em fa por no trencar-me. La grissor dels núvols i els llamps que es veuen a la llunyania no ajuden a que em decideixi. Matem el que queda de matinada repassant la situació política amb el Xavi, sempre és un plaer xerrar amb ell. A dos quarts de nou, ell tira cap a la cursa, jo , cap a casa.

85,5km ha estat suficients.

Participació 15 de Setembre del 2013


dissabte, 24 d’agost de 2013

Tornen els entrenaments

Les vacances s'han acabat ! Tornem a pistes. Dia 27 d'agost primer dia d'entrenament, a les 19:00, a pistes. Us hi esperem a tots !!!!!

No has vingut mai, estàs llegint això i t'agradaria venir? No t'ho pensis, vine, ets benvingut !