dijous, 18 de març de 2010

Las chicas dan la talla en Caldetes

El día se levantó soleado, quizás con demasiado viento. Habiamos quedado a las 8:30 en pistas, y puntualmente saliamos hacia Caldetes. Al llegar vimos que el viento había parado, y eso nos tranquilizaba ya que nos permitiría desplegar todo nuestro potencial. En la zona de dorsales bromeamos con el podio, aún sin saber lo que presagiaba.
En la línea de salida nos encontramos con Enric y Carles; las equipaciones del S.M.A. se hacían sitio en las mejores posiciones. La salida, un poco loca, nos llevó a hacer los primeros 800 metros en ritmos trepidantes que rozaban los 3' 30''. Tras la alocada bajada y unos cientos metros de callejeo el circuito se normalizaba y nos permitía poner en práctica nuestras tácticas de carrera. La 1ª posición la ocupaba Edgar Olivares, por detrás un servidor, Màbel, Enric, Carles e Inés. Al final del paseo dimos un giro de 180 grados que nos permitió darnos ánimos unos a otros; a esas alturas de competición nos ayudó mucho. Desde el Km. 6 al Km. 8 me uní a un grupo de atletas formado por la chica que iba en primera posición y un atleta del Maimakansu. A Partir del Km. 8, cuando empezaban las rampas de final de carrera, hice un cambio de ritmo que mis compañeros de grupo no aguantaron y afronté en solitario los últimos 2 Kms.. de carrera. Al pasar por el arco de meta, 38' 04'', mejor marca personal. Edgar me esperaba en la llegada, él había parado el crono en 37' 13''; pero lo mejor aún estaba por llegar. Con 44' 12'', mejor marca personal, llegaba Màbel en la 2ª posición ed su categoría. Tras ellos entraron Enric y Carles con 45' 03'' y 46' 33', mejores marcas de la temporada. Inés también haciendo mejor marca personal con 49' 01'', conseguía la 1ª posición de su categoría.
Tras hacernos unos masajes y dar buena cuenta de los bocadillos de butifarra que la organización de la cursa nos ofreció, empezó la entrega de premios. Lo que antes de la competición era una broma, se había convertido enrealidad, y así subieron nuestras chicas al podio.

Una mañana perfecta y una foto para el recuerdo:


By Toni Cros

diumenge, 14 de març de 2010

Marató BCN 2010.... I en van 15



Avui parlaré de la meva marató. La meva, l'experiència personal ovbiant altres corredors del club o el resultat general d'una marató que s'encamina cap a les grans d'Europa. Això ho deixo per algun altre company de club si s'anima.

La meva marató comença el dia abans. Junt amb el Jordi, el Toni i el Javi baixem a la fira del corredor a recollir els dorsals. S'hi respira bon ambient i cares conegudes. L'Arcadi Alibés signant el seu llibre, l'Abel Antón signant autografs, la gent de CP running al seu stand, a qui aprofitem per saludar, i un grapat d'stands de maratons extrangeres que ens inviten a sommiar en futurs desplaçaments del Serra Marina. Amb el dorsal ja a la bossa ens dediquem a passejar mentre el cuquet de la marató es va despartant dins meu.

Al vespre, ja a casa, li comento al Jordi Simeon per telèfon que estic tonto. Com en les grans ocasions començo a estar nerviós. Per molt que sigui la quinzena marató en la que prenc part, un mai s'acaba d'habituar a l'èpica dels 42.195m

Sopo d'horeta i em quedo despert fins tard fent feina a l'ordinador. Cap a voltant de mitja nit me'n vaig a dormir no sense abans haver fet com en les grans ocasions: per no adormir-me dos despertadors i pacte amb el Jordi de trucar-nos a les 5:30 perquè cap dels dos s'enganxi als llençols:-)

Esmorzo un plat de pasta bullida, petxuga, platan i te i mato el temps estirant i navegant per internet abans no em recullen per baixar a Barcelona. Un cop a BCN de pet cap als lavabos... primera expedició de les tres que hi haurà abans de la sortida... Estem nerviosos !!!!

Són tres quarts de vuit del matí quan em saluda la Cinthia, una amiga brasilera que se'n va cap a la pedalada de la dona de Probike, però que abans ha volgut passar a saludar-me i veure l'ambientillo. A veure si logro enredar-la a córrer amb nosaltres. Pocs minuts més tard apareix la troupe de l'Eqipo A, tots enfundats en la flamant nova equipació. Foto de rigor i de pet cap a la sortida.

Maratonians i acompanyants minuts abans de la sortida




El Jordi i el Javi planejen sortir a 4'10''... Au revoir ! Prefereixo ser conservador i anar enganxat als 4'15'' a veure si així surt una bona marató. Temps n'hi haurà d'apretar si cal.

Surto i a córrer !!! Les sensacions no són del tot bones. Com en el darrer mes, em trobo amb la cama dreta una mica trabada però els quilòmetres van passant mentre fem turisme urbà: Camp Nou, Plaça Espanya, Pedrera, Sagrada Familia... Poc abans de la mitja em saluda un noi:
- No saps qui soc?
- Em sona la cara , però no hi caic.
- El Juli, de Vallbona.
Amistats de la família, del poble dels avis. Anem junts un parell de quilòmetres. Recullo l'avituallament que he donat als pares al km21 i just després de la foto, mon pare deixa anar un hòstia com una catedral. El Juli riu i comenta... Ha trigat en adonar-se'n. Ell va una miqueta justet i el deixo al creuar el pont de Calatrava... Segueixo baixant per Rambla Prim i pateixo el primer baixon... Tanmateix, amb tota troupe del SMA que anima a baix de tot de Diagonal Mar em refaig i m'enganxo a una barqueta que busca baixar de les 3h. Continuo a 4'15''. De ritme vaig bé. Faig tota la diagonal mar amb ells, atrapo al Jordi i just quan se m'afegeix a acompanyar-me en Toni Cros, pateixo la primera rampa. No serà la última. Paro, estiro i reearrenco.

Anem fent però de tant en tant he de parar a estirar. Penso que hauria pogut agafar radiosalil precisament pensant en moments com aquests. Massa tard. Torno a passar al Juli, que em deu haver superat en algun dels moments en que m'ha calgut parar a estirar. A la parada de metro de Vila Olímpica saludo els pares i deixo al Toni Cros intentant pescar reflex, radiosalil o el que sigui en un post de la Creu Roja. M'atrapa gairebé a l'inici del passeig Lluis Companys, just després d'haver saludat a un clàssic, en Juan Morillo, i un atelta del club, el Zapi. Em du Voltaren a la mà... De poc serveix, necessito algo que em relaxi a musculatura, no un antiinflamatori de procés més lent.

Creuem l'Arc de triomf entre crits de Raül (el Toni va em el dorsal del Raül que està lessionat per tal que no l'apartin de la cursa) mentre passem per un autèntic tunel humà com si fossim un Valverde o Amstrong al Tourmalet. No puc deixar de pensar que en lloc dels ànims del públic no fa tants anys corríem entre pitades de clàxon... Continuem fent turisme atlètic per Plaça Catalunya, Portal de l'Àngel, Catedral, Sant Jaume... alhora que estreno una nova modalitat turística: Turisme de farola. Cada cinc-cents metres en necessito una per parar a estirar els bessons que se'm pugen constantment. On no n'hi ha, el cos robust del Toni la substitueix. Encaro els darrers quilòmetres com puc, i al final, creuo meta en 3h11'30''. En els darrers 12km, he perdut un minut per quilòmetre. No està mal !!!

En tot cas, una altre marató al sarró: I en van 13 d'acabades de les quinze en que he pres part. I una pregunta que queda a l'aire. La propera, per quan?