dilluns, 21 de desembre de 2009

Papa Noel visita al S.M.A.

Como en los, por todos conocidos, almacenes comerciales, la navidad se ha adelantado para el Serra Marina Alella. Al más típico estilo navideño, y como auténticos Papa Noeles con sus sacos llenos de regalos se fueron los atletas del SMA este domingo.

La mañana se levantó fria, muy fria, hasta -3º habían registrado algunos termómetros en una madrugada que precedía a una soleada y gélida mañana. Pero nuestr@s atletas no se dejan amilanar por unos pocos grados de menos y desde 1ª hora se dejaban ver por las inmediaciones del circuito. Circuito que dejaba mucho que desear y esperemos cambie de ubicación en las próximas ediciones.

Nuestr@s chic@s jugaban en casa, y supieron sacar partido a esa ventaja. El público los arropaba y les dió el calor necesario que desentumeció sus músculos y les hizo volar riera abajo, riera arriba,.....riera abajo y de nuevo riera arriba hasta que cruzaban la línea de meta parando el crono en tiempos de escándalo.

A las 10:00 corrían en categoría Juvenil Masculino y fue Victor de las Heras quien conseguía la 1ª posición como mejor atleta local.

20 minutos más tarde salieron nuestras jovenes atletas Jara y Eva en categoría Juvenil Femenino, consiguiendo 2 trofeos en esta ocasión. Como mejor atleta local y 1ª clasificada por categoría respectivamente.

A las 12:00 y cuando el sol quería empezar a calentar llegaba el colofón a la jornada. Hasta 3 trofeos en la cursa OPEN se llevaron nuestr@s atletas. Edgar obtuvo el premio al mejor atleta local, aparte de una magnífica actuación en la clasificación general. Salió con problemas estomacales, pero ni éstos pudieron con la garra y fuerza de nuestro particular Santa Claus.






























Inés y Màbel obtuvieron la 3ª y 1ª posición respectivamente en un podio donde la madre de Jara obtuvo el trofeo a la mejor atleta local.

Sin duda una mañana para recordar y dejar constancia, y de ello se encargaron algunos de los más prestigiosos reporteros gráficos del Baix Maresme.


ENHORABONA A TOT@S !!!

Publicado por Toni Cros

dimarts, 17 de novembre de 2009

DOMINGO COPERO

Sirva el símil futbolístico para presentar la fantástica actuación del Serra Marina Alella en el cross dels Arenys este domingo.

La mañana se levantó radiante, como tocaba por estar en pleno veranillo de Sant Martí, y el sol, que desde primera hora nos acompañó, fue el que hizo brillar las copas en las manos de nuestr@s atletas. Hasta en 4 ocasiones subieron al podio. Nuestra primera galardonada fue Laia Torralba, que con una clara diferencia en la línea de meta sobre sus compañeras obtuvo la primera posición en la categoría infantil femenina. Era éste el preludio de una jornada que iba a resultar muy enriquecedora para las vitrinas de nuestro club. A las 12:00 les tocaba el turno a las chicas de las categorias senior y veteranas. un circuito de 4071 m. por hierba, arena y tierra llevo al podio a dos de nuestras atletas. Inés Ivorra obtenía la segunda posición en categoría senior femenina y Màbel Vila se subía a la primera posición en categoría veterana femenina.


Sin duda una mañana donde las chicas de nuestro club dejaban claro que iban a dar mucho de que hablar esta temporada. Tocaban las 12:30 cuando a nuestros chicos les tocaba su turno. Las chicas habían dejado el listón muy alto, pero fueron sus "aupas" y ánimos que resonaban en Cal Jalpí los que, sin duda, ayudaron a Ramón Quesada a subir al podio en la segund posición de la categoría veteranos B masculino.












Hay que destacar las actuaciones del resto de nuestros atletas participantes que hicieron grandes papeles en sus respectivas categorías: Eva, Jara, Victor, los peques de Edgar, Angels, Esperança y Toni Cros.
Al acabar, una foto para el recuerdo donde las caras hablan por si solas de una fantástica mañana.


Enhorabuena a tod@s.

Publicado por Toni Cros




diumenge, 15 de novembre de 2009

B/SS 20km entre el caliu de la gent i el fred de la pluja

La setmana passada una bona colla d'atletes i acompanyants vàrem desplaçar-nos al País Vasc per córrer la 45a edició de la mítica Behobia - San Sebastian. Vint de nosaltres vam llogar una casa rural a Usurbil, un poblet a les afores de Donostia, i alguns més es van quedar a San Sebastian.

El panorama metereològic no pintava bé d'entrada. Ja abans de sortir d'Alella es sabia que el parte era d'aigua i vent per tot el cap de setmana, si ho preferiu, en podem dir temporal. I així va ser.

L'expedició va sortir de diversos punts i en diversos dies, amb l'objectiu de trobar-nos a Usurbil el dissabte al vespre abans de sopar. El nostre presi, el Joaquim i la seva dona i en Lluis Tarafa i la Lourdes, van sortir el divendres al matí per aprofitar el cap de setmana, l'Edgar i la Inés s'hi van atansar des de Bilbao on havien fet parada el divendres per visitar uns familiars, el Manolo Jimenez la seva dona i una parella d'amics seus van pujar directament al vespre, i el nucli dur vam sortir d'Alella /Masnou a les 6:00 del matí del dissabte.

A l'alçada de Saragossa, en Lluís Tarafa ens comunica que a Donostia fa, literalment, un dia de perros , una climatologia que contrasta amb el sol radiant que tenim a Pina, on hem parat a esmorzar. Abans d'arribara Pamplona el temps, però canvia, i arribem a Donostia després d'haver creuat un autèntic temporal.



Cap a les dues de la tarda ens trobem tots al Kursaal i ens creuem per allà també amb l'Enric Bue, que ha pujat pel seu compte amb la seva dona, ja que quan es va incorporar al club ell ja tenia la reserva feta i nosaltres també. Ens comunica els problemes d'otitis que te i les dubtes sobre si prendre part en la cursa.

Un cop amb els dorsals, els diversos grups prenen camins diferents amb l'objectiu de trobar-nos a Usurbil al vespre i anar a sopar tots junts. En Lluis s'ha encarregat de reservar taula per 18. I és que l'Edgar i la Inés han dinat massa tard, i amb les quantitats que serveixen els del Nord.... :-) Sopem tots junts, i l'Aniol, el míster, desespera: La gent ignora la càrrega d'hidrats i tira pel dret amb els peixos i la carn. Això qui pot, perquè el pica-pica que hem tingut per entrants ens ha deixat l'estomac ja mig ple. I que ningú s'enganyi, n'érem conscients. Quan es planifica una Behobia, tant important és el recorregut atlètic com la ruta gastronòmica !!!



Amb la tripa plena i panxacontents ens n'anem a dormir. Se'ns fa dur, quan ens alcem el diumenge tots tenim el mateix comentari a la boca. Heu sentit el vent? I és que ha bufat de valent durant tota la nit. I ara continua amb ràfegues genys menyspreables acompanyades de xàfecs de curta durada però forta intenssitat. Comentem la meteo i les pors a la cursa mentre esmorzem, o més ben dit, mentre qui ha lograt pairr el sopar esmorza. La meitat de l'esmorzar queda a la taula.

A les vuit ens dirigim ja cap a l'estació d'Usurbil, i després de l'enèssim ruixat del mati agafem el tren direcció a Amara on esperem cumplir un dels grans rituals Behobians. La pujada amb el "topo" fins a Irun. Al tren un català ens recomana baixar-nos a l'estació següent i agafar el tren que passarà aleshores. També puja fins a Irun i quan passi per Amara nosaltres ja serem asseguts al vagó. L'estratègia funciona !!!! Seiem comodament mentre el tren s'atapeix de gom a gom a Amara. El tren va ple de catalans, segons l'organització aquest any s'hi han inscrit més de 1500. Mitja hora després som a la frontera d'Irun. Paradeta per fer cafes i els que sortim a les 11h.... ràpid corrent cap a la sortida perquè a les 10:15' tanquen el camió del guarda ropia... Creuem tot Hendaya corrent i arribem just a temps per deixar les bosses.

Escalfem, i cap a la sortida. Durant l'espera, llarga, sentim per megafonia com ens comuniquen que el vent bufa de valent a Gainztxurizketa i Mirakruz, i que al pont del Kursaal, ja a Donostia hi ha tanta mala mar que algunes ones el sobrepassen. Amb la dubte de si podrem acabar al Boulevard, escoltem l'himne de la Real que està de cel·lebració pel centenari, i poc després ens possem a córrer.

No duem ni tres quilòmetres que comença a ploure i pedregar de valent, però això no arronça ni als atletes ni la gent d'Irun que ni amb un temps inclement com el que ens acompanya renuncia a animar-nos. Parapetats amb xubasqueros i paraigües no paren de donar-nos ànims... No puc deixar de pensar en els que encara no han pres la sortida -18000 atletes són massa per ser engolits per els carrers i carreteres per on transcorre la cursa i la sortida es fa esglaonada- entre ells varis companys i companyes del club. No m'imagino parat esperant la sortida sota el xàfec.

Edgar, al seu pas per l'avenida de Navarra

Cap al quilòmetre cinc, la tempesta amaina i amb les bambes pesades per l'aigua continuem. Pujem a Gainztxurizketa, aurreras pel camí i continuem cap a Ventas on ens enfrontem a la pujada final amb un fortíssim vent en contra.... Després baixada cap a Lezo que està a vessar de gent tot i el temps. Dóna gust córrer així. De Lezo a Pasaia, i el seu port, lleig i industrial, però ni allà correm sols, està ple de gent tant a l'entrada com a la sortida del port. Pel camí avanço al Toni Cros. Vinga, enganxa't ! No pot. I cap a Mirakruz... I el vent i l'aigua que tornen a fer acte de presència. Arribem a dalt.
Toni Cros baixant per l'Avenida de Navarra

I ara cap avall per l'avinguda de Navarra. Veig el Lluis, el Quim, La Lourdes i l'Isabel. Poc després paro. La humitat i l'aigua han passat factura. Estiro d'isiquios per treure'm una rampa, torno a parar per cordar-me la bamba que s'ha descordat i torno a atrapar al Toni Cros que m'havia tornat a passar. Som al 19. Es veu el Kursaal i la gentada de gent que ja no ens deixarà fins al Boulevard. Per un tunel humà correm, volem cap a la meta, som els Amstrong amateurs en mig del nostre particular tourmalet.... Creuem la meta junts. El Toni acaba la seva 1a Behobia, jo la meva tercera i la sensació un cop més d'haver acabat una cursa única, una cursa que no és ni el circuit ni el paissatge, sino la gent que surt al carrer a animar-te encara que plogui, venti i pedregui. Ara ja ho podem dir. El Serra Marina va ser a la 45a B/SS. La de la pedra, aigua i vent. La més dura i la més èpica. La que es recordarà, i durant molts anys.

Xavi Tarafa.

Nota de l'organització a l'acabar la cursa: Agradecimiento

Resultats dels atletes del Serra Marina Alella:

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Fin de semana intenso para los atletas del Serra Marina Alella

Varios de nuest@s atletas han participado este fin de semana en competiciones tanto de 10000m. como de 5000m.
Tres compañeros se desplazaron a las tierras del Bages para lucir la nueva equipación en la cursa de Manresa y demostrar el buen estado de forma que estamos alcanzando, ya a estas tempranas alturas de temporada. Una cursa de 10000m que no fue tan "llana" como se esparaba y donde Jordi Simeón cruzó la línea de meta parando el crono por debajo de la barrera de los 40' en un meritorio 39' 36''. Por detrás de él entrarón David de Diego con un crono de 48' 36'' y Toni Sanchez con 49' 04''.
A la vecina localidad de Vilasar acudieron otros dos compañeros a disputar la cursa Vilasar-Cabrera, también de 10000m. En esta cita nuestros dos atletas pararon el crono por debajo de los 40' dejando claro que van a dar mucho que hablar esta temporada. Así Edgar Olivares hizo una excelente marca de 37' 35' y por detrás de él cruzó la meta Xavi Tarafa en 39' 05''.

Sin duda las chicas dierón algo más que la talla en la cursa de les dones que se celebró en la ciudad condal el domingo por la mañana. Gran afluencia de participantes, más de 8500 mujeres, en una carrera de 5000m. donde las chicas del Serra Marina Alella lucieron sus nuevas camisetas ante la marea azul de participantes. Màbel Vila, debutando en la distancia, entró en una meritoría 20ª posición de su categoría con un crono de 22' 18''. Cerca le seguía Inés Ivorra, que quedándo en la posición 39 de su categoría paró el crono en 23' 31''. Detrás de ellas entraban nuestras jovenes competidoras Eva Comas y Jara Villar con marcas de 29' 15'' y 30' 32'' respectivamente. Inés, Eva y Jara formaron un equipo que clasificó a nuestro club en la 8ª posición de la categoría clubes de un total de 41.
Muchas felicidades por los magníficos resultados obtenidos.

Artículo por Toni Cros

diumenge, 20 de setembre de 2009

Matagalls - Montserrat. 19-20 sept 2009

Aquest cap de setmana he fet la Matagalls.

Tot va començar dissabte, quan mon pare em va recollir amb cotxe i junt amb la Feli, el Manolo i la Teresa vam fer cap a Coll Formic.
Vam arribar al Coll cap a quarts de tres de la tarda i es va tractar de matar el temps fins l'hora de la sortida. Vam fer petar la xerrada, vaig saludar companys i amics que també la feien, etc...

Cap a dos quarts de sis em vaig acomiadar del Manolo, la Feli i la Teresa. A partir de aleshores ells anirien per una banda i jo per l'altre. Ells van sortir abans (no sé a quina hora) i jo a les 18:27. Poqueta estona després els passava pel pla de la calma.

La baixada fins a Aiguafreda (km 16.1) la vaig fer força fort, arribant a baix amb tant sols 1h30'. Duia un bon ritme per intentar l'objectiu de baixar de les 12h.

Dalt dels singles de Bertí, em trobo el Francesc, un conegut del centre excursionista i també una persona que em para: Un amic d'en Manel Garcia, el meu company de batalles viatgeres. Menjo una mica i prossegueixo la ruta.

Amb una miqueta més de 3h'30'' em plantava al segon avituallament. Anava un pèl més lent del que havia previst però la memòria m'havia fallat. No me'n recordava d'un tram força dur que hi havia després dels cincles de Bertí.

Abans de mitja nit ja era a St Llorenç Savall. Pel camí havia perdut el tap de la Camelback i per tant estava anant sense aigua... Per sort, a l'avituallament, una de les begudes que donaven era Aquarius i vaig aprofitar per demanar una botella ja buida. Hauria estat dur d'altre manera, per davant tenia 13km sense cap punt d'aigua.

Vaig sortir de St Llorenç que gairebé era mitja nit. I una mica desencoratjat. El ritme que duia era per estar al voltant de les 10h30' - 11h teòriques si doblava tmeps la segona meitat. Però em conec la Mm. Sé que la segona part, amb la Mola, la pujada a Motserrat i els cansament, és més dura. No tenia gens clar que tingués marge suficient per baixar de les 12h. Però s'havia de continuar lluitat, quedaven encara 38km. Podia pasar de tot.

La pujada a la Mola s'iniciava molt més tard del que pensava,i això vol dir que vaig fer més trams corrents dels quee creia recordar que es podia fer. Continuava esgarrapant minuts al rellotge. Vaig arribar als mítics donuts amb poc més de 4 hores de marxa per davant si volia baixar de les 12h. Justet, justet. Pel camí havia evitat perdre'm per punts on l'any passat vaig perdre molt de temps. Quedaven 25km fins dalt, aprox. S'havia de continuar lluitant. L'objectiu següent el darrer avituallament a Vacarises, si hi arribava amb 2h30' tindria prou marge, per sota seria difícil però es podria intentar.

Arribo a Vacarises que em queden dues hores. Just, just, just. En teoria són només 12.1km però ja ens coneixem els darrers des de Monistrol. Aquí les matemàtiques no són lineals. Per sort el tram de Vacrises a Monistrol es fa principalment per carretera i urbanitzacions i és majoritariament planer. Tot i la fatiga, ho faig corrent. No hi ha altre alternativa si es vol guanyar temps. Arribo al 9è control de pas que queden 6km i i tinc 1h30' per davant. Des de Vacarises he vingut a entre 6 i 7 min/km, tenint en compte la tunda acumulada no em queixo. 1h30 per les 12h ... Torno a començar-me a creure que potser si que ho faré.

Faig la baixada a Monistrol que és dureta per trialera i creuo el poble corrent. Algun crit d'ànims de gent que espera familiars i amics. Enfilo la pujada a Montserrat i arribo al control 10 amb 52' per endevant. Queden 3.1km. apreto les dents i començo a pujar, els trams que planeja el faig corrent, començo a creure que potser si que ho faré. Arribo al tram de les canalitzacions d'aigua, els graons de ciment que hi ha se'm fan duríssims i a mitja pujada em sento tocat i paro a beure'm els darrers glops de beguda isotònica que em queda. Em refaig una mica i de cop me n'adono que ja surto al camí del monestir. Es veuen les llums de dalt. Consulto el rellotge i tinc gairebé un quart d'hora. Ara ho començo a veure més clar... Continuo treient forces d'on no en queden i apreto amunt, paso pel costat de l'estació del cremallera i abans d'enfilar les escales, gent ànonima des de dalt em dóna ànims. Com reconforta!!! Soc a dalt, creuo el carrer i enfilo les escales a la plaça del monestir. Ja em sé sub-12h. Pujo les escales i un cop a dalt em trobo una catifa roja per fer els darrers metres. Arribo a la taula del control final. El rellotge oficial marca que són les 6:18 del matí. Em llegeixen el codi de barres de la tarjeta de ruta. Felicitats,11h53' més concretament 11h53'57'' em diu el noi de l'organització. Ja està. Una obsessió menys.

dimecres, 9 de setembre de 2009

MATARO RONDA 43

El próximo viernes 11 de Septiembre varios atletas del SERRA MARINA ALELLA van a hacer oficial el inicio de la temporada con esta competición de 10 Kms. por las calles de la localidad vecina de Mataró. Será el primer test para ver el estado de forma de nuestros atletas después de sus merecidas vacaciones. Un test controlado muy de cerca por uno de nuestros entrenadores ya que Aniol también va a participar en esta competición, donde nos tiene anunciada una sorpresa que tendremos que esperar al momento de la salida para descubrirla.

La carrera. en ésta, su quinceava edición, dará inicio a las 9:00 de la mañana con un tiempo que se espera óptimo para el esfuerzo que van a realizar nuestr@s chic@s :



Se espera superar el millar de participantes, donde todos esperamos un buen papel de los atletas de nuestro club. La línea de salida y meta se ubicará junto al Centro de Natación de Mataró, en el mismo balcón marítimo de la localidad. Esto combinado con la época estival en la que aún nos encontramos, augura un importante número de visitantes que seguro darán las fuerzas y ánimos necesarios a nuestros atletas.

Una vez finalizada la prueba podremos comprobar la clasificación en:


http://www.atletisme.com/classificacions/mataro10/


ÁNIMO COMPAÑER@S


diumenge, 6 de setembre de 2009

Darreres curses de la temporada

(Publicat originariament a la revista Alella el Juliol del 2009)

El darrer trimestre sempre acostuma a ser fluixet a nivell atlètic pels corredors del Serra Marina. La majoria som maratonians, i la ressaca de la marató i després la Cursa de Bombers acostuma a passar factura. Tanmateix si els atletes es plantejen un objectiu en aquests darrers mesos de la temporada, aquest és la cursa de 10km de Pineda. I així ha estat: Una de les curses on més participants del club hi han corregut enguany. Un total de 16 atletes alellencs hi prengueren part, essent en Ramon Quesada el més ràpid amb 37’51’’. El més ràpid, però no el més destacat. Eva Comas, una de les més joves del club, va fer 3a de la seva categoria en només quinze anys, i la Inés Ivorra, 4a. Les noies pugen fortes !

Quan llegiu aquestes línies, els atletes estaran a punt de començar unes merescudes vacances. Però hauran tancat la temporada amb un acte únic. La baixada de la flama del Canigó que haurà vingut a peu i en bici des del cim fins a Alella. Haurà estat el darrer acte del club abans de vacances d’estiu, la crònica ja vindrà en un altre article.

Fantàstica marató i cursa de bombers.

(Publicat originariament a la revista Alella el maig del 2009)

En el calendari atlètic del Serra Marina hi ha tres mesos importants: Febrer amb les millors mitges maratons de les que ja vàrem donar compte en el darrer número, Març amb la marató de BCN pels més agosarats del club i Abril amb la cursa de bombers.

La marató de Barcelona va ser un èxit total de participació i més de 9000 atletes van prendre els principals carrers de la ciutat comtal. D’entre ells, 7 atletes del club alellenc. El millor, Raül Parra que va parar el crono per sota la mítica barrera de les 3h: (2h59’30’’). Molt destacable també la primera participació d’en Toni Cros i en Manuel Jiménez, que es van estrenar en menys de 3h30’ gràcies a l’ajuda de Xavi Tarafa que els va fer de llebre. L’Elias Barrenechea, Toni Sánchez i David de Diego, també van lograr finalitzar la mítica distància dels 42.195m.

L’altre gran esdeveniment d’aquests mesos és la cursa de bombers. 10km quilòmetres plans per Barcelona amb més de 17000 participants i l’elit mundial en les places capdavanteres de la cursa, com ho mostren els 27’32’ del guanyador, Kiprono Menjo. Hi van prendre part 15 atletes del club, sent els més destacats Ramon Quesada i Xavi Tarafa (ambdós per sota els 38’) i la jove Eva Comas que amb tant sols 15 anys ja va baixar de la barrera dels 50’ (49’11’’).

Aquests, però, també han estat mesos de canvis. Nova junta directiva i nous entrenadors per encarar un futur ple d’il•lusió. Des d’aquestes línies només en queda invitar-vos a tots als que vulgueu córrer a visitar-nos a les pistes un dimarts o dijous per coneixe’ns i agrair a en Josep Pineda i la Leo Godàs la seva dedicació pel club durant els darrers vint anys.

Apunt per la marató de Barcelona.

(Publicat originariament a la revista Alella el març del 2009)

En el moment en que aquest número us arribi a les vostres mans gran part dels atletes del Serra Marina hauran pres part en la marató de Barcelona d’enguany. Com no podia ser d’altre forma, aquests darrers mesos han servit de posta a punt per aquesta prova.

El darrer test realitzat pels atletes del club ha resultat més que satisfactori. A la mitja marató de Barcelona, tres dels atletes del Serra Marina van realitzar la seva millor marca en la distància: En Toni Sánchez va acabar amb un temps de 1h36’10’’, Manuel Jiménez en 1h29’15’’ i en Toni Cros en 1h29’19’’. L’Elias Barrenechea va mostrar també tenir ben encarada la marató al acabar en un temps de 1h48’53’’.

Però si una prova mobilitza als atletes, aquesta és la mitja marató de Granollers on competia el campió olímpic de marató i récordman de mitja marató Samuel Wanjiru. Onze atletes del club hi van prendre part, entre els quals destaca Raül Parra que va demostrar estar 100% recuperat de la seva lesió al acabar en un fantàstic temps de 1h23’37’’.

Els atletes que afronten proves més curtes també han tingut un paper destacat. A la cursa de 10km del Barri de Sant Antoni hi van participar 11 atletes del club, destacant la jove Eva Comas que amb un temps de 51:25 va fer 3a en la seva categoria.

Per finaltzar, celebrar la medalla de bronze en 3000m amb millor marca personal de 8’46’’ als campionats de Catalunya de pista coberta assolit per David Campo, actualment en les files de l’Agrupació Atlètica de Catalunya i format al Serra Marina.